Aquesta obra d'enginyeria es remunta a l'època fenícia i des de llavors les seves aigües multicolor són una de les mostres més recognoscibles de l'economia tradicional de la pitiusa major. Els estanys formen el nucli del Parc Natural del mateix nom i conformen l'hàbitat natural d'un ampli catàleg d'espècies animals i vegetals. Un entorn únic que ofereix al visitant multitud d'atractius que bé mereixen una visita.
La ruta de Sa Sal Rossa es pot començar per qualsevol dels punts assenyalats. En aquest cas la iniciarem a l'Església de Sant Francesc de s’Estany fins a arribar a la zona de Platja d’en Bossa, des d'on emprendrem el retorn al punt de partida.
La coqueta església del S. XVIII, de murs blanquíssims, presumeix d'un característic perfil i presideix el diminut nucli de Sant Francesc. Annex a la construcció, a la casa rectoral, es troba el Centre d’Interpretació de Ses Salines, una excel·lent oportunitat per a submergir-se en la història de l'explotació salinera, amb fotografies, projeccions i utensilis que serveixen per a divulgar els valors naturals i culturals de l'enclavament.
Enfront de l'església, al costat d'una estàtua que homenatja la dura labor dels saliners, obra de Pedro Hormigo, se situa una plataforma d'observació ornitològica, que ens permetrà descobrir la riquesa de l'avifauna de l'aiguamoll. No gaire lluny, a uns 300 metres seguint un camí buidat que voreja els estanys en direcció nord-oest –el carreró de Can Blai– trobarem una segona plataforma elevada amb la mateixa fi.
Allí, en silenci, podrem contemplar com algunes de les més de 200 espècies d'ocells que habiten al parc passen enfront de nosaltres a la recerca d'aliment i refugi. Flamencs, cigüeñuelas, chorlitejos, correlimos, avocetas, ànecs, garcetas, fredelugues, aguilons, corbs de mar, cercetas… l'elenc d'ocells a albirar és ampli i farà les delícies d'aficionats i profans en la matèria. La flora no es queda enrere i aporta un alt nivell d'endemismes, resultat de l'adaptació de cada espècie a l'entorn. La canya, la savina i el pi, aquest ja en les bogues muntanyenques, són els més visibles però els acompanyen una importantíssima flora de petit i mitjà volum que atorguen a la zona un valor natural de primer ordre.
Situats de nou enfront de l'església travessarem la carretera i prendrem el camí que s'obre al costat del canal d'aigua i que discorre en direcció a Platja d’en Bossa. El recorregut ens portarà fins a llocs carregats d'història com, per exemple, la cova on en 1936 el poeta Rafael Alberti i la seva esposa, sorpresos per l'inici de la Guerra Civil, es van refugiar durant tres setmanes. Una placa commemorativa assenyala el lloc.
No gaire lluny es troba la torre guaita de la Sal Rossa, exemple de fortificació costanera del S. XVIII encarregada de vetllar per la seguretat de les costes pitiusas, sotmeses amb freqüència a les razzias de pirates i barbarescos. La torre s'erigeix sobre un promontori que separa el llarg arenal de platja d’en Bossa d'una recolzada costanera coneguda com la Xanga.
Aquesta caleta va ser un enclavament econòmic de primer ordre ja en l'època fenícia. Durant el domini de Roma, de les seves aigües es va extreure el caragol (murex) amb les petxines triturades del qual s'elaborava la cobejada porpra. I en el S. XVI, sobre les roques de la caleta, es va construir un gran moll comercial que va ser el primer a dedicar-se al trànsit de sal, que ja s'havia iniciat en l'etapa púnic-fenícia. A això es va sumar la instal·lació d'una almadrava, les captures de la qual eren processades i conservades en salaó sobre les instal·lacions que es van aixecar en aquesta mateixa superfície. De tot això queden encara vestigis identificables. De fet, al voltant de 250 m² d'aquesta antiga plaça salinera, al costat d'un tram d'accés empedrat, s'han recuperat i avui, el caminante pot fer-se una idea de la frenètica labor industrial que es desenvolupava en la zona. Encara es conserven els aljubs originaris on s'emmagatzemava l'aigua dolça i que ens transportaran a uns altres temps on els recursos naturals eren la base del comerç.
Més info: aquí
